FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix una sensació anàloga a la d'una cremada, que cou. Dolor coent. Plorava llàgrimes coents. Excessivament picant. Aquesta botifarra no es pot menjar de tan coent. Una paraula coent. Ridícul per presumpció, cursi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer un tracte de paraula (sobre alguna cosa). Ahir vaig emparaular els mobles. Em sap greu, però ja m'he emparaulat amb la Mercè. Els presos s'havien emparaulat de no complir amb l'església. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
marit. Un home fidel a la seva muller. Un amic fidel. Un gos fidel al seu amo. Un home fidel a la seva paraula, als seus juraments. Verídic, exacte. Un testimoniatge fidel. Una traducció fidel. Cristià fidel. Congregació de fidels. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapaç de fer traïció. Un home lleial. Un súbdit lleial. Una conducta lleial. Una paraula lleial. Que mostra fidelitat a l'amo i és de bon tracte. Era una gossa molt lleial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que trenca. Trencadores d'ametlles. trencador de fe Persona que trenca la paraula donada. Persona que arrenca pedra de la pedrera. Eina de torner semblant al badaine. trencadora d'aprestos Màquina per al trencament d'aprestos dels teixits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç d'exercir una acció química corrosiva sobre els teixits orgànics. Potassa càustica. Mordaç 2 . Una paraula càustica. Un home càustic. Que és envolupant dels rajos lluminosos provinents d'un focus, reflectits per una superfície còncava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de fàcil. La facilitat de les comunicacions. Facultat de fer fàcilment alguna cosa. Té una gran facilitat de paraula. Dibuixa amb una gran facilitat. Allò que facilita de fer alguna cosa. Donar a algú facilitats per al pagament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adreçar la paraula (a algú) per demanar-li alguna cosa, especialment per demanar-li d'explicar un fet, d'explicar els seus actes. Cal interpel·lar el metge. La jutgessa ha interpel·lat el testimoni amb severitat. Fer una interpel·lació. Un diputat interpel·là [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Usat precedint un participi passat, no gens bé. Una cosa mal feta. Un llibre mal escrit. Un sac mal cosit. Una persona mal vestida. Una paraula mal entesa. Una ampolla mal tapada. Una paraula mal dita. Una proposició mal acollida. Usat acompanyant una forma verbal, d'infinitiu o flexiva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obligar-se a fer, donar paraula de fer, (alguna cosa), de donar o concedir (alguna cosa). Ell ens va prometre que vindria i segurament vindrà. Ell no fa mai el que promet. Em va prometre un rellotge i encara no me l'ha donat. Donar paraula de casament. La Laura es va prometre amb en Jaume [...]
